En aquesta pàgina trobareu desenvolupades les activitats que durem a terme per tractar el tema de la immigració.
ACTIVITAT 1: APROPANT-NOS AL TEMA.
ACTIVITAT 1: APROPANT-NOS AL TEMA.
Diuen que les imatges valen més que mil paraules. Doncs comencem per aquí. Avui us proposem que observeu una sèrie de fotografies fetes per Juan Medina, un fotògraf que fa anys que es dedica a retratar l'arribada d'immigrants. Fixeu-vos-hi i intenteu reflexionar a partir de les preguntes que trobareu a sota les imatges:
1. Què reflecteixen aquestes fotografies?
2. Per què penseu que té lloc aquest fenomen?
3. On creieu que són fetes?
4. Quines sensacions us desperten?
5. Què utilitzen per desplaçar-se aquestes persones?
6. Mireu atentament el retrat del noi. En què creieu que pensa? Què hi veieu a la seva mirada?
7. Us imagineu a vosaltres en una situació com aquesta?
8. Què penseu que els espera a aquesta gent?
Un cop hagueu mirat les fotografies i hagueu reflexionat sobre les preguntes que us hem fet, farem una posada en comú. Parlem entre tots de la immigració, d’aquestes fotos, del que en sabem i del que no. Teniu dubtes? Què en coneixeu? És el moment d’exposar-ho tot!
A més, recordeu que hem llegit La volta al món d’una armilla polar? El nostre tema, la immigració africana a Europa, queda molt ben reflectit a través del personatge de l’Adrame. Us animem a rellegir algunes pàgines, de la 141 a la 162, on trobem explicat tot el procés que viu aquest jove senegalès: des de les seves intencions de marxar fins a l’arribada de la seva pastera a les costes de Tenerife.
Va, relacionem aquestes imatges amb el periple de l’Adrame. Recordeu per què va marxar ell del Senegal? I com ho va fer? Va arribar al destí que volia? Com creieu que va viure el viatge? I què creieu que l’espera a Europa? Hi trobarà el que volia? I, per acabar, com hauríeu reaccionat vosaltres si haguéssiu estat estirats a la platja i, de cop, hagués arribat una pastera?
Avui haurem dedicat la classe a pensar sobre el fenomen de la immigració. A les següents sessions ho anirem desenvolupant.
ACTIVITAT 2: ELS MOTIUS.
ACTIVITAT 2: ELS MOTIUS.
Per què hi ha persones que decideixen abandonar el seu país i tot el que coneixen?
Volem començar la segona sessió amb aquesta pregunta. Però tranquils: com que encara no hem aprofundit en el tema, no cal que ens la respongueu ara mateix, sinó al final de la classe. Per a tractar els motius que porten a tants milers de persones a emigrar des de l’Àfrica fins a algun país europeu, ens sembla que el més adequat serà partir de testimonis directes. Vegem aquest vídeo titulat La inmigración africana. Charlando con inmigrantes senegaleses elaborat per la revista Pueblos (una publicació trimestral d’informació i debat, vinculada a moviments socials, amb vocació internacional i que aposta per la solidaritat i la interculturalitat per tal de proporcionar una mirada crítica de la realitat). Es tracta que visioneu fins al minut 6. Després us explicarem el que volem que n’extreieu.
Què us ha semblat? Partint d’aquest fragment del reportatge, volem que feu una activitat de reflexió individual. És per això que a continuació ens dirigirem a vosaltres en segona persona però del singular. Cal que cadascú obri un document Word i hi enganxi les preguntes que trobareu tot seguit. El document ha de dur per títol: LA VIDA EN JOC: SESSIÓ 2. Un cop acabeu de respondre les qüestions, ens haureu de lliurar el document a la següent direcció de correu electrònic: lavidaenjoc@gmail.com.
PREGUNTES
A la noia que inicia el reportatge, la Lémou Faty, se li pregunta per què és un immigrant. Ens sembla un bon testimoni perquè reflexionis, ja que es tracta d’una noia que t’és propera en edat.
1. Creus que és freqüent que a una persona procedent de Suïssa no se la consideri immigrant mentre que a algú que vingui del Senegal, sí?
2. T’ha succeït alguna situació similar al teu grup classe? Explica’ns-la
3. Podem concloure que la major part de la nostra societat associa la idea d’immigració a un concepte negatiu? Quina opinió tens tu sobre els immigrants?
En Cheik Niass, el següent testimoni, exposa que un dels motius que fan que tantes persones emigrin del Senegal, és que en aquest país no es produeix gairebé res perquè disposa de pocs recursos naturals, de manera que es creen pocs llocs de treball.
4. Busca informació a la xarxa sobre l’economia del Senegal. Quines són les seves dues principals activitats?
5. Hi ha multinacionals al Senegal? D’on procedeixen, en la seva gran majoria? Per què creus que tenen aquest origen?
En Molo Balde, el tercer entrevistat, i l’Omar N’Diaye, el quart, exposen la seva visió de la política dels països africans.
6. A qui culpabilitza en Molo del fet que tants senegalesos decideixin emprendre un viatge tan dur cap a Europa?
Torna a aparèixer en Cheik Niass.
7. Partint del seu testimoni, creus que la situació de la dona al Senegal es pot comparar amb la situació de les dones europees? Per què?
Més endavant, Ana Diop i, novament, Molo Balde, exposen el motiu pel qual tants senegalesos decideixen arriscar la seva vida i venir en pasteres fins a Europa.
8. Quin és aquest motiu (que ja devies intuir abans d’escoltar aquests testimonis)?
9. Recorda la situació de l’Adrame, el jove senegalès que apareix a la novel·la que hem estat llegint, La volta al món d’una armilla polar. El seu motiu per abandonar el Senegal era el mateix que el que exposen els testimonis d’aquest reportatge? Korn, l’autor ha volgut ser realista, per tant, o bé creus que no?
Per acabar, volem que et posis en la pell d’un habitant del Senegal.
10. Faries el mateix que fan molts d’ells, emigrar cap a Europa tot posant la teva vida en joc, si no tinguessis cap manera de mantenir-te ni de mantenir les persones que més t’estimes?
Hem volgut reflexionar amb cadascun de vosaltres sobre els motius que condueixen a tantes persones a emigrar. Volem que observeu que no ha de ser una decisió fàcil de prendre. Ens agradaria acabar la sessió amb un breu debat, que pot girar a l’entorn de la mateixa pregunta 9 que us hem fet a nivell individual.
Esperem que l’exercici us hagi servit per comprendre millor els motius que fan que cada any arribin senegalesos a les platges de les Canàries (com és el cas de l’Adrame) i a tants altres punts de la geografia europea.
ACTIVITAT 3: EL VIATGE.
Quines són les rutes més habituals dels immigrants africans que decideixen anar cap a Europa? Quan els costa el viatge? Ens mans de qui està aquest negoci? I com és la travessia ?
Per donar resposta a aquestes preguntes haurem de llegir ! El primer que haurem de fer és crear grups de 3 persones. Quan els tingueu fets heu de decidir qui dels tres serà el cap del grup, és a dir, qui serà l’encarregat d’enviar el resultat de l’activitat al professor/a (a la mateixa direcció que l’activitat anterior) i ens ho haureu de dir. Un cop hagueu fet això, només us caldrà un ordinador (o els que tingueu) i ganes d’anar per feina!
L’activitat consisteix en redactar un text explicatiu on exposeu, basant-vos en allò que heu llegit, quines són les rutes més comunes que segueixen els immigrants africans per arribar a Espanya, quan han de pagar per aquest viatge, qui se n’encarrega d’organitzar-los i com són aquests dies dins d’una pastera a la recerca d’un futur millor.
Per donar resposta a tot això us proposem les següents pàgines. No són textos massa llargs ni massa complexos. Així que amb aquesta hora n’hauríeu de tenir prou. De totes maneres us donem dos dies més de marge, per si necessiteu més temps o voleu llegir altres coses (si és el cas, ens heu de dir què). A llegir!
D’aquest links en podeu extreure les principals rutes (d’Àfrica a Espanya):
Per conèixer el cost del viatge i qui se n’encarrega heu de llegir el següent:
Per fer-vos una idea de com és el viatge en pastera i tot el que hi ha al darrera llegiu aquesta entrevista (també podeu explicar coses a partir del que sabem de l’Adrame, el noi de La volta al món d’una armilla polar):
L’escrit no ha d’ocupar més de dues pàgines i ha de ser clar i sintètic. Penseu que l’ha de poder entendre algú que no sàpiga res de res del tema.
Esperem els vostres textos!
ACTIVITAT 4: L'ARRIBADA A EUROPA - JOC DE ROL.
ACTIVITAT 4: L'ARRIBADA A EUROPA - JOC DE ROL.
Bé noies i nois, ja estem arribant al final d’aquesta unitat. Durant la següent activitat, la quarta, el que volem és que aprengueu a posar-vos en la pell d’altres persones. És per això que organitzarem un role play (joc de rol).
Els jocs de rol són activitats on es posa èmfasi en la interacció social i la col·laboració entre els participants, a diferència d'altres jocs que emfatitzen la competició. Abans de passar a detallar-vos en què consistirà el nostre joc, el professor farà una petita exposició de l’arribada d’immigrants africans a Europa, immigrants que hi arriben en pasteres: Com se’ls acull? Quina és la seva situació? Poden quedar-se al nou país? És important que vosaltres recordeu l’arribada del personatge de l’Adrame a les Canàries (La volta al món d’una armilla polar).
Partirem la classe en grups iguals pel que fa en nombre d’alumnes, tot seguint la mateixa llista on esteu ordenats alfabèticament. En el cas que sigueu imparells, un dels dos grups tindrà una persona més.
El primer grup representarà -en el debat que es farà tot seguit- a immigrants que han arribat a Europa. Però dins del propi grup també marcarem dos subgrups: uns hauran de simular que són immigrants però que han legalitzat la seva situació (tenien contracte de treball o bé es van casar amb algú europeu), mentre que els altres faran el paper d’immigrants il·legals. Aleshores, és possible que dins del primer grup es donin confrontacions d’opinió entre els dos subgrups (cosa que creiem que és interessant, per tal que observeu quines diferents posicions hi ha a la societat en la qual vivim). Això també succeïrà dins del segon grup: alguns haureu de simular que sou persones nascudes a Europa i sense familiars directes procedents de l’Àfrica o d’altres indrets del món d’on ve immigració. Dins d’aquest grup, crearem també dos subgrups: els europeus que no tenen res en contra dels immigrants (consideren que tothom té dret d’anar a viure allà on decideixi); i els europeus que són totalment contraris a la immigració.
Cada grup haurà de seguir unes pautes i defensar les idees que a continuació us enumerem. Un cop cadascú sàpiga a quin grup i subgrup pertany, caldrà que es llegeixi la part corresponent al seu subgrup.
ROL 1: immigrants dins de la legalitat
a) Sou persones que mai us hauríeu plantejat venir a Europa si no fos legalment, ja que us hauria fet molta por viure en la il·legalitat.
b) Sou respectuosos amb els immigrants il·legals, però creieu que les coses s’han de planificar i que venir a Europa tot posant la vostra vida en joc és massa arriscat.
c) La vostra relació amb els europeus és bona, tot i que considereu que molts us miren amb mals ulls pel fet d’haver vingut a guanyar-vos la vida aquí.
d) No suporteu frases com les de: “Ens treuen la feina”. Creieu que la immigració és necessària per a l’envellida demografia europea, però que els europeus us miren sovint per sobre de l’espatlla.
ROL 2: immigrants il·legals
a) La vostra situació és molt complicada. Vau arribar a Europa il·legalment i continueu sense papers.
b) Viviu amb una por constant de ser descoberts per la policia.
c) Creieu que la gent d’Europa no és conscient del viatge tan arriscat que vau realitzar en pasteres i penseu que us veuen com a persones inferiors.
d) No esteu gens contents de com us han anat les coses, però sabeu la sort que vau tenir de no morir, com molts compatriotes, durant el viatge, i voleu lluitar per legalitzar la vostra situació i, finalment, poder tenir una vida millor que la que teníeu al vostre país d’origen.
ROL 3: europeus sense prejudicis envers els immigrants
a) Sou persones de ment oberta i respectuoses amb tots els éssers humans del món.
b) Penseu que és molt respectable que algú decideixi venir a Europa per tal de buscar un futur millor per a ell/a i els seus. Tots tenim el dret de viure allà on volem.
c) No esteu gens d’acord amb els comportaments classistes i xenòfobs que tenen alguns europeus envers els immigrants. De fet, us costa entendre que puguin existir persones que pensin així, quan molts d’ells tenen familiars que, en generacions precedents, fan haver de fer algun viatge o migració per buscar també un futur millor.
d) Sou comprensius i l’únic punt que no us agrada de la immigració és que sovint porta a conflictes i delinqüència. Ara bé: creieu que no sempre es pot fer aquesta correlació, ja que també els propis europeus delinqueixen.
ROL 4: europeus contraris a la immigració
a) Veieu la immigració com a un fet totalment negatiu per a Europa.
b) Considereu que les persones que arriben procedents de països subdesenvolupats només porten problemes: us treuen llocs de treball, s’emporten recursos que haurien d’anar destinats a europeus autòctons i generen conflictes i delinqüència.
c) Molts de vosaltres penseu, a més, que esteu molt per sobre d’aquestes persones i no teniu massa consideració envers elles. No us mereixen cap respecte, ja que per a vosaltres són font de problemes.
d) La vostra opinió és que, si algú no viu bé al seu país d’origen, s’ha d’aguantar i lluitar per intentar sortir-se’n, però allà, i no anant a d’altres llocs del planeta. S’ha de viure allà on et toca.
Ja ho heu llegit? Ara és el moment de distribuir les taules de la classe de manera que els dos grans grups us pogueu veure els uns als altres. L’ideal seria que es creessin dues files (grup 1, cada fila representa un dels seus dos rols) a mà dreta de la classe i dues files més (grup 2, cada fila representa un rol) a la part esquerra de l’aula. De tota manera, el professor decidirà exactament com us heu de col·locar, en funció de com sigui l’aula concreta.
Ara ja estem a punt per iniciar el debat. Disposareu de 5 minuts per parlar amb els membres del vostre mateix subgrup i decidir si un de vosaltres defensarà més una idea que una altra, i també escollireu un representant del subgrup (més endavant us explicarem quina serà la seva funció).
El debat es portarà a terme tot partint de l’actuació del professor com a moderador. No podreu parlar quan us doni la gana, sinó que, com en tot debat mitjanament seriós, haureu de demanar el torn de paraula tot aixecant la mà.
El vostre objectiu durant el debat és aconseguir rebatre sempre els arguments dels altres grups. Segurament, depenent del grup que us toqui, us costarà defensar unes idees en les quals potser no creieu. D’això es tracta: de saber-se posar en el punt de vista d’altres persones. En part, haureu de ser actors per una estona. Esperem que el debat resulti profitós. Els darrers deu minuts de la sessió els dedicarem a fer conclusions. Els 4 representants (un de cada subgrup) es col·locaran en un lloc on siguin visibles per a tots i cadascun exposarà molt breument com ha vist la participació del seu subgrup en el debat i quina creu que ha estat la posició més ben argumentada de totes 4. És molt important que escolliu, en el moment que el professor us ha indicat de fer-ho, un bon representant, ja que serà a partir del desenvolupament del joc de rol i també de les valoracions de cada representant, que els membres dels subgrups seran avaluats. Endavant i animeu-vos a intervenir en el debat!
